ROSANNA PASTOR
1 d’octubre de 2005 – V Edició “Tirant de lletra”.
Palau de Pineda (seu de la UIMP)
Bona vesprada a totes i a tots i, gràcies, en nom de Na Jordana per estar ací. Un any més la comissió del Carme obri de bat a bat les portes del seu casal i ens convoca als valencians i a les valencianes per fer pública lectura del Tirant Lo Blanc amb motiu de la commemoració del 9 d’octubre, el dia gran del nostre poble.
I amb la iniciativa, la novel·la que ha sigut considerada i reconeguda com a l’obra més eblemàtica del Segle d’Or de les lletres valencianes, cobra un valor sobreafegit a quantes excel·lències s’han dit sobre ella.
El Tirant, jutjat per Cervantes en D. Quijote com “el mejor libro del mundo”, és hui patrimoni universal i, segons Mario Vargas Llosa, una novel·la que abarca diversos gèneres i aspectes. És una obra cavalleresca de caire fantàstic, històric, militar, sentimental, eròtic i costumista alhora. Una novel·la “total”, una novel·la de novel·les en forma de mosaic que des dels seus orígens ha gaudit de gran acceptació tant per la tirada inicial del nombre d’exemplars que se n’editaren, com per haver esdevingut un bé d’intercanvi entre els intel·lectuals de l’època. Una novel·la que des què aparegué compta amb més de trenta-dues edicions històriques i ha sigut traduïda a dotze llengües. Una obra que, ben recentment, en estar traduïda també a l’anglés ha esdevingut un Best Seller. El Tirant, per tant, és un clàssic. Una novel·la del seu temps i una novel·la de sempre.
El cavaller continua cavalcant a hores d’ara per la Mediterrània amb la mateixa força i coratge inicials, tot i mostrant-se com un personatge únic i singular que es troba a l’altura dels herois literaris de tostemps amb la seua bravura per a la guerra i la seua por i timidesa davant l’amor.
I en esta ininterrompuda cavalcada des del segle XV fins als nostres dies, en arribar la tardor, l’heroi s’atura a la seu de Na Jordana i esdevé símbol i eix vertebrador de tot un poble amb una llengua i cultura que els són propis.
El “Tirant de Lletra” no únicament ens permet delectar-nos pàgina a pàgina i capítol a capítol amb la riquesa i la modernitat del text d’una de les obres cimeres de la nostra literatura. L’activitat que Na Jordana organitza, a més de permetre’ns que tots ens familiaritzem amb les aventures del cavaller, la sensualitat de la cort de Constantinoble, la volubilitat de Carmesina, la complicitat de Plaerdemavida o l’alcavoteria de la Vídua Reposada, fa possible que la novel·la de Martorell esdevinga un símbol d’identitat més .
L’activitat per uns dies manté a tots els valencians, sinó units si que almenys reunits al voltant d’un llibre. No importa com llegim, sinó allò que llegim i per què ho llegim: perquè compartim un tarannà comú.
Admire la capacitat de convocatòria de Na Jordana que en tan sols quatre edicions ha aconseguit fer d’esta activitat un dels actes més emblemàtics entre tots aquells que conmemoren el 9 d’octubre. Una comissió de falla ha aconseguit reunir per llegir un llibre a tothom : veïns, artistes, esportistes, escriptors, festers, polítics, intel·lectuals.… I n’estic segura que unes lectores o lectors que són capaços de reunir-se per llegir un llibre, també poden ser capaços de millorar el seu poble, la seua ciutat per superar d’una vegada els problemes que té pendents.
Gràcies Na Jordana per fer festa de la nostra cultura i per confiar amb mi a l’hora de fer-vos de pregonera i gràcies a tots per la vostra atenció. Des d’ací, i en nom d’esta Associació Cultural Fallera, vull instar-vos a totes i a tots perquè participeu en la lectura, de la mateixa manera que altra dona, Isabel de Lloris, instà Joan Martí de Galba a que s’encarregara d’editar el text fa tot just cinc-cents quinze anys.
Visca Na Jordana, visca el Tirant de Lletra i visquen tots i totes quants el fan possible.
