QUI ÉS QUI EN EL TIRANT//
A honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la lletra del present llibre apellat Tirant lo Blanc, dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, al sereníssimo Princep Don Ferrando de Portugal.
Així comença cada any la lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc a Na Jordana.
Parlem, però, del text original escrit per Joanot Martorell i Joan Martí de Galva en el segle XV, que és el Segle d’Or de les lletres valencianes.
És una de les novel·les més interessants i representatives de la literatura universal i fou publicada en 1490 en un moment en què la nostra llengua es parlava i s’escrivia per tots els camins de la Mediterrània.
Però en estar escrita en valencià antic i constar de 487 capítols Na Jordana en “Els berenars del Tirant” fa servir l’adaptació teatral escrita pel nostre col·laborador Pasqual Alapont per a l’Editorial Bromera de només 64 pàgines.
L’extensíssima novel·la de Joanot Martorell és rica en personatges principals i secundaris. L’adaptació teatral que us proposem llegir en condensa la trama i redueix el planter d’intèrprets, perquè en la peça original, a banda d’aquests, n’apareixen molts d’altres com ara els reis, nobles, dames i ciutadans d’Anglaterra, infants, escuders, servidors, soldats o ciutadans de Constantinoble que tenen intervencions més episòdiques.
Amb tot, el repartiment d’esta proposta dramàtica continua sent ampli i divers , la qual cosa la fa idònia per ser llegida o representada per grups nombrosos com ara escolars, fallerets i falleretes de la vostra comissió o agrupació o, fins i tot, per les candidates a fallera major infantil de València.
Abans, però, de començar i per tal que us identifiqueu amb els personatges que haureu d’interpretat us n’oferim una breu descripció i una imatge de cadascun o cadascuna d’ells , tal i com el dibuixant Sento Llobell va imaginar-los.
Jove i templat bretó cristià de comportament modèlic. Es forma com a cavaller a Anglaterra i com a capità dels exèrcits a Sicília i a Rodes, on adquireix gran fama. Per això, l’Emperador grec, que té el seu territori assetjat pel Gran Turc, li demana que vaja amb el seu exèrcit a socórrer l’Imperi i a lluitar contra els infidels. Tirant hi va a Constantinoble on combat amb valentia els turcs, però també coneix la princesa Carmesina de qui s’enamorarà i amb la qual iniciarà en secret una relació amorosa a l’igual que els seus homes d’armes ho faran amb altres donzelles de la cort bizantina. De personalitat tan complexa com la novel·la que protagonitza es mostra inexpert, passiu, tímid i vulnerable en matèria d’amors. Pel damunt de l’heroïcitat destaca la seua humanitat i d’ahí la modernitat de la novel·la. Invencible al camp de guerra mor d’una simple malaltia.
És un cavaller culte prestigiós, virtuós i fidel, que acompanya Tirant en la seua formació com a cavaller a Anglaterra, en la seua expedició a Sicília i Rodes i també a Constantinoble. És amic íntim i cosí de Tirant, de qui és tant company d’armes com d’afers amorosos. Manté una relació passional, liberal i carnal amb Estefania que no respecta les normes de l’amor cortès Es casarà en secret amb ella i des d’eixe moment Tirant el reemplaçarà per un escuder.
Realment és Guillem de Varoic, un comte anglès de grandíssima fama com a cavaller, que va decidir d’abandonar les armes i la família per emprendre la peregrinació i la vida d’eremita. Abans de marxar donà tot el comtat i les seves possessions a la seua esposa i al seu fill. És qui instruïx Tirant en l’ordre de cavalleria.
Gegantàs d’aspecte ferotge que jura acabar amb Tirant durant la seua estada a Anglaterra per haver matat el seu senyor. Sembla que vaja a menjar-se el món, però no arriba a entrar en batalla amb el protagonista, perquè mor de la ràbia i el dolor que acumula.
És un personatge que Tirant coneix durant una campanya contra els moros en la seua expedició a Sícilia i Rodes prop de Trípoli i amb qui té serioses desavinences, però amb qui després fa una gran amistat.
Missatger que transmet a l’emperador que la informació que el duc de Macedònia li transmet sobre Tirant és falsa.
És l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Demana ajuda Tirant per a fer front a l’assetjament del Soldà i del Gran Turc. Home culte i educat es preocupa pels problemes de la Cort, però no té gaire personalitat ni se n’adona de tots els afers amorosos que tenen lloc a palau. Admira i recompensa les victòries de Tirant i acaba morint de pena per la mort de Tirant l Carmesina.
Cosí germà de Tirant, comandant de les galeres dels seus exèrcits i home de confiança del brau guerrer. És armat cavaller per l’emperador. Salvaguarda la intimitat i l’honor del seu parent i capità quan aquest s’accidenta en caure per la finestra de la cambra de Carmesina.
Padrastre d’Estefania i capità de l’exèrcit imperial de Constantinoble fins que és destituït amb l’arribada de Tirant. És sospitós de la mort del príncep de Constantinable a qui tothom guarda el dol quan Tirant arriba a la capital de l’Imperi. És envejós, traïdor i conspirador i ment perquè l’emperador perga la confiança amb Tirant. És mor en batalla contra el rei d’Egipte quan tractava d’assassinar Tirant.
És respectuosa i religiosa i mostra noblesa, honestedat i respecte, però no és sincera amb l’Hipòlit, el seu amant, amb qui manté relacions sexuals que oculta a l’emperador i amb qui contrau matrimoni a la mort del jerarca.
És una jove princesa bizantina de 14 anys d’una gran bellesa que pretén conservar la seva virtut fins al matrimoni, malgrat els paranys a què la sotmeten Plaerdemavida i Estefania per a evitar-ho. Tirant s’enamora completament d’ella i ella d’ell,. A la Cort de Constantinoble els enamorats participen en galanteries, cites clandestines i jocs eròtics encoberts que acabaran en matrimoni secret. Mor d’amor per l’home que estima.
És amiga i donzella de la princesa Carmesina. Una persona molt intel·ligent, sincera, divertida i desimbolta que fa d’alcavota i ajuda Tirant en les arts de seducció, per atreure a Carmesina. L’idealisme cortesà del cavaller xoca amb el seu realisme sexual. Accidentalment a la fi de l’obra una tempesta la condueix a Àfrica d’on, després de ser feta esclava, esdevé reina en maridar-se amb el Senyor d’Agramunt.
Fillastra del Duc de Macedònia i cosina i íntima amiga de Carmesina , També encobreix la relació de la princesa amb Tirant. Manté relacions sexuals amb Diafebus abans del matrimoni. Tots dos es casen en secret amb la complicitat de Tirant, Carmesina i Plaerdemavida.
Dida de la princesa Carmesina aparentment de moral inflexible. Dona odiosa i embolicadora que intenta distanciar i fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina amb enganys i subterfugis, perquè està enamorada del cavaller, relació que en no ser corresposta es torna destructiva.
Aliat de Tirant per protegir Constantinoble dels Turcs.
Valent cavaller, cosí de Tirant, nomenat rei de Fes i desposat, sense esperar-lo amb Plaerdemavida.
Enemic infidel i aliat del Gran Turc que deshonra en una carta Tirant i el repta a entrar en una batalla, de la qual n’ix malparat. Amb l’ajut dels genovesos arma un estol per a apoderar-se de l’illa de Rodes, on acudix Tirant en socors dels assejats.
És el rei de Turquia, un home fort que amb l’ajuda del Soldà vol apoderar-se de l’illa de Rodes. L’estratègia de Tirant li ho impedix. També tractarà d’apoderar-se de Constantinoble.
Enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
És un ambaixador del rei d’Egipte. Un gran savi que demana audiència a l’emperador de Constantinoble perquè s’impose la pau a canvi de l’alliberament del Gran Caramany i del Rei de l’Índia.
És nebot de Tirant i un personatge jove, insegur i sense massa experiència que s’expressa amb un vocabulari culte i refinat. Encobreix l’amor de Tirant i Carmesina i manté relacions sexuals amb l’emperadriu. És una persona decidida i valenta a la batalla que es mostra poruga baix els llençols de l’emperadriu perquè tem ser descobert per l’emperador. Amb la mort del jerarca es casa amb l’emperadriu i hereta l’Imperi.
Són aliats del Soldà i tracten d’ajudar-lo a apoderar-se de Constantinoble, però Tirant els ataca, derrota la seua esquadra i els fa presoners entrant triomfalment a Constantinoble.
Són aliats del Soldà i tracten d’ajudar-lo a apoderar-se de Constantinoble, però Tirant els ataca, derrota la seua esquadra i els fa presoners entrant triomfalment a Constantinoble.
I si abans de llegir vols saber més sobre el Tirant lo Blanc o el seu autor et proposem consultes els següents enllaços de vídeo:
https://youtu.be/KGmoq67n7os?list=TLPQMjEwNjIwMjCYU28W1L_JpA
Ara ja saps tot el que cal saber abans de gaudir amb la lectura o prendre-hi part.
Dibuixos: José Francisco Vivó LLeonart (portada text Pasqual Alapont per a edicions Bromera); Sento Llobell (personatges).
Música: “Tirant lo Blanc” (2003). Cantata per a cor infantil i orquestra. Antoni Ros-Marbà ; Núria Albó; Mónica Mackay i Anna Ginesta