TIRANT,EL CAVALLER QUE NA JORDANA VA FER FALLER Joan Castelló Lli i Juanjo Medina Bonilla
(amb documentació de Javier Mozas, Alejandro Lagarda i Vicent Borrego)
José Latorre i Gabriel Sanz sobre disseny de Ramon Pla: Tirant de festa. Falla Na Jordana, 2004. Arxiu Falla Na Jordana.
En un món com el de les falles que presumeix de ser el gran defensor dels valors culturals valencians resulta un tant d’estrany que un personatge clau de la literatura universal, com és Tirant lo Blanc, a penes haja transitat pels cadafals, i no serà perquè els seus recorreguts i aventures no donen de si per a enllestir una crítica actualitzada sobre guerres, ambició de poder, deslleialtats i passions amoroses.
La presència d’herois literaris en l’argument dels monuments fallers ve de llarg. En la segona mitat del segle XIX era habitual traslladar als cadafals els arguments de les obres teatrals que es representaven amb èxit en els escenaris de la ciutat. Es van representar així les escenes més significatives de comèdies, operetes, sarsueles i sainets valencians que estaven de moda en aquelles dècades.
Donat l’èxit obtingut, esta tendència a utilitzar arguments novel·lescos es va reiterar en el trànsit del segle XIX al XX, encara que obrint el ventall a obres i personatges de la literatura universal, que d’esta manera aparegueren adaptats a algun esdeveniment local o foren aprofitats pel seu perfil psicològic per a criticar passions o exalçar virtuts.
Amb els primers anys del segle XX es posà de moda també un tipus de falla que deixava de costat la sàtira i se centrava en l’exaltació de personatges o valors de la cultura valenciana. Entre finals del segle XIX i el final de la II República, esta tipologia de falles realitzà un cant a la tradició valenciana (moltes vegades victimista davant del progrés tecnològic i els avanços socials), i popularitzà personatges més o menys contemporanis com Sorolla, Blasco Ibáñez, Benlliure o José Serrano, però mai cap clàssic de la literatura del Segle d’Or de les lletres valencianes ni molt menys qualsevol dels seus personatges més reeixits.
Fet d’Encàrrec (Marisa Falcó i Paco Pellicer): “LLegint Tirant”. Na Jordana is líving a celebration. Falla infantil Na Jordana, 2003. Arxiu Falla Na Jordana.
Esta modalitat de falles ignorà, per tant, Joanot Martorell i la seua novel·la Tirant lo Blanc, malgrat ser un prototip de cavaller medieval que el mateix Miguel de Cervantes va utilitzar per a descriure la bogeria que portarà Alonso Quijano a convertir-se en D. Quijote de la Mancha.
José Martínez Mollá: “Joanot Martorell escriu Tirant lo Blanc”. Tirant lo Blanc. Falla Pl. Ajuntament, 1990. Arxiu Falla Na Jordana.
El protagonisme que li van negar a Tirant lo Blanc les falles li’l van brindar al Quijote, que han tingut una presència constant en els monuments. És un exemple més que la cultura en castellà, que ha sigut la dominant en la Comunitat Valenciana durant la major part del segle XX, ha acabat per imposar també les seus icones literàries en les falles, en detriment d’altres més genuïnes de la cultura autòctona.
Joan S. Blanch: “Tirant de lletra”. No és per casualitat. Falla infantil Na Jordana, 2012. Arxiu Cendr
Després de la Guerra Civil (1936-1939), el règim franquista va trencar amb tots els valors democràtics i els avanços socials aconseguits durant la II República i va imposar una visió centralista i imperialista d’Espanya, basada en personatges històrics com el Cid o Felip II. En el camp literari, es va posar l’èmfasi en els autors del Segle d’Or espanyol, i entre ells Cervantes i el Quijote, a qui es va desposseir de la seua càrrega més crítica, van ser les ensenyes més visibles.
Les falles van seguir a peu juntetes les directrius plasmades per Martín Domínguez en Rumbos del Orden Nuevo i, en conseqüència, la figura del Quijote va conéixer, en les dècades dels quaranta i cinquanta, una època de generosa presència en les falles. Per contra, molt escasses o nul·les van ser les referències a autors i personatges de la literatura en valencià. Este oblit de Tirant contrasta amb la contínua presència en els cadafals del gentilhome cavaller i les més diverses adaptacions de les seues aventures, que van ser representades pels més consagrats artistes.
Autonomies (1975-1983) tampoc va servir per a popularitzar Tirant, que de nou va veure com el Quijote guanyava presència a pesar de l’eclosió d’un incipient nacionalisme i l’inici de la denominada batalla de València. D’esta manera, entre 1976 i 1983 s’han pogut trobar tretze referències al Quijote en els lemes de falles de la ciutat de València, però cap al Tirant.
Tampoc l’heroi ha tingut millor sort en l’Exposició del Ninot. Comptades han estat les seues aparicions en les 84 edicions d’este certamen, encara que en una d’elles, la de 1990, hi van concórrer dos grups de gran i menut format. El grup infantil, realitzat per Luis Boix López, pertanyia a la falleta infantil de la plaça de l’Ajuntament i l’escena gran, construïda per José Martínez Mollá, que representava l’escriptor Joanot Martorell escrivint la seua famosa novel·la, va obtindre el premi President de la Junta Central Fallera i es conserva actualment en les dependències de l’organisme faller.
En eixe indult realitzat per la màxima autoritat fallera (al marge de l’indult popular) va tindre prou a veure el fet que el propi Ajuntament de València establira el Tirant lo Blanc com a lema per al concurs de la falla municipal de 1990, ja que en eixa data es complien 500 anys de la primera edició de la novel·la de Joanot Martorell. Va haver de ser un aniversari (tan volguts i festejats pels fallers) el que, dins de la festa, posara d’actualitat la més reeixida novel·la escrita en valencià.
El projecte guanyador de la falla gran, de concepció clàssica quant a l’estètica, representava la figura eqüestre del cavaller sobre les torrasses d’unes muralles defensades per soldats i vigies entre les quals sobreeixia el cap de Carmesina. Les escenes dels repeus, llevat del grup indultat pel president de JCF, que recreava la parella amorosa de la novel·la emergent del llibre, no recreaven cap passatge de l’obra, sinó que abordaven aspectes prou recurrents referits a alguns aspectes a l’actualitat social i política del moment com: “quedar-se en blanc”, en referència als problemes de les famílies de classe mitjana per a arribar a fi de mes; “el xec en blanc” associat a l’àmbit de la política autonòmica i municipal quant a la distribució de les àrees de gestió, conselleries o regidories després d’unes eleccions, en una anacrònica recreació de l’escena del sofà de D. Juan Tenorio, amb Joan Lerma i Clementina Ródenas per protagonistes o “Tirant de l’aigua, que feia al·lusió als decrets del regadiu de Castella-La Manxa.
José Martínez Mollá: “Joanot Martorell escriu Tirant lo Blanc”. Tirant lo Blanc. Falla Pl. Ajuntament, 1990. Arxiu Falla Na Jordana.
Des de l’any anterior la falla municipal, però, havia fet un bolc cap al tradicionalisme després del trienni 1986-1988 en què l’artista Manolo Martín López, de la mà d’il·lustradors com Sento Llobell o Ortifus, havia aconseguit atreure l’interès de segments de la societat valenciana molt més amplis que l’exclusivament faller i provablement per tornar a aclaparar-ne la seua atenció, l’Ajuntament de València distribuí un dossier informatiu sobre l’efemèride que el cadafal commemorava, que en desplegar-se esdevenia un pòster elaborat amb un disseny propi del còmic valencià del moment. En ell trobàvem una reinterpretació amb una estètica molt més innovadora tant la falla de Martínez Mollà com de l’època que recreava. El cartell fou obra de l’artista faller i il·lustrador Víctor Valero
Víctor Valero (Marc Martell): pàgines centrals del dossier explicatiu de la falla municipal del 1990 distribuït per l’Ajuntament de València. Arxiu: Falla Na Jordana
Tampoc la falleta infantil de Luis Boix esdevenia cap recreació d’episodis emblemàtics de la novel·la. Més ben aviat constituïa un pretext per desempolsegar un repertori iconogràfic medieval on no faltaven les justes entre els cavallers, els escuts d’armes, els cascos dels guerrers, els combats navals, les donzelles, els bufons o l’enemic moro.
Luis Boix: Tirant, un cavaller medieval del segle XX. Falla Infantil Pl. Ajuntament, 1990. Arxiu: Falla Na Jordana.
Després d’esta commemoració, Joanot Martorell i el Tirant van caure novament al limbe de l’oblit, fins que l’any 2001 L’Associació Cultural Fallera Na Jordana va recuperar esta joia literària a través del “Tirant de Lletra”©, una lectura col·lectiva d’esta obra que tots els anys, coincidint amb les celebracions del 9 d’Octubre, reuneix centenars de valencians per a llegir, cada un d’ells, una pàgina de les aventures d’este intrèpid cavaller.
Va ser així com, gràcies a Na Jordana, el Tirant s’ha convertit, no sols en una obra un poc més coneguda pels valencians, sinó en un personatge mimat per la cultura fallera, ja que ha passat a formar part, per dret propi, de la programació d’una de les comissions amb més solera i inquietuds culturals de València.
Al llarg d’estes dues primeres dècades del “Tirant de Lletra” han estat milers els valencians que s’han acostat al casal jordanívol, en ple barri del Carme, per a fruir de la lectura i conèixer (moltes vegades en allò que ha sigut la seua primera aproximació a esta obra literària) la seua formació a Anglaterra o les batalles contra els turcs a Rodes i Constantinoble, així com els afers amorosos d’un cavaller, tan gentilhome però menys maníac que el Quijote.
El “Tirant de lletra” © pels volts de 2003 ja era una activitat arrelada a Na Jordana. De fet aquell any ja va estar present, en Na Jordana is líving a celebration, la falleta dels Fet d’Encàrrec per a la menudalla jordanera. L’argument d’aquell cadafal girava al voltant de la commemoració del 50 aniversari de militància en la secció Especial per part de la comissió adulta i de com els xiquets vivien la psicosi de l’efemèride. En una escena un menut abillat a la moda cortesana del segle XV, com els organitzadors de la lectura col·lectiva, llegia una adaptació del llibre de Martorell, en una altra un infant diferent disfressat de capità dels exèrcits cavalcava un cavallet postilló.
Fet d’Encàrrec (Marisa Falcó i Paco Pellicer): “Anem Tirant”.
Na Jordana is líving a celebration. Falla infantil Na Jordana, 2003.
Arxiu Falla Na Jordana.
Seguint el solc literari iniciat en 2001, Na Jordana va parafrasejar en la seua falla de 2004 l’esperit de la novel·la en titular-la Tirant de festa, amb la qual cosa va reafirmar la seua inequívoca aposta per la cultura de tots els valencians. El cadafal, realitzat per José Latorre i Gabriel Sanz sobre disseny de Ramon Pla i guió de Jesús Català, recreava dins d’un context medieval i en el reialme llegendari de Carmelot (per analogia al nom del barri al qual pertanyia la comissió comitent) diversos aspectes relacionats amb l’actualitat del món de la festa fallera. El conjunt estava presidit per la figura eqüestre d’un cavaller armat que tractava d’alliberar la bella dama Na Jordana, tant dels mals consells de la seua dida com d’una feréstega draca que era clara al·legoria a la perversió de la Festa. Les analogies dels protagonistes del coronament amb els personatges principals de la novel·la de Martorell (Tirant, Carmesina o la Vídua Reposada) n’eren més que evidents
José Latorre i Gabriel Sanz sobre disseny de Ramon Pla: “De com s’apliquen a Carmelot a l’hora de tallar caps per guardar honor de festa”. Tirant de festa. Falla Na Jordana, 2004. Arxiu Falla Na Jordana.
Un any després, una altra falla de la secció Especial reconeixia, possiblement sense pretendre-ho, esta apostar cultural jordanera en assegurar en el seu lema que Tot està en els llibres (Plaça del Pilar, 2005). Encara que, com en altres ocasions, la literatura cavalleresca estigué representada per Cervantes i el seu Quixot, obviant el Tirant i Martorell.
També Joan S. Blanch va retre homenatge al protagonista de la lectura col·lectiva en dos dels seus cadafals infantils per a esta comissió. El 2011 en De què vas? proposà a cada component de la comissió infantil que triara una disfressa o un personatge amb el qual se sentira identificat. De manera que cadascun i cadascuna dels trenta-tres fallerets i falleretes de Na Jordana va exposar-li de què li agradava més disfressar-se o allò a què aspirava ser de major. Tot just el president infantil va indicar que li agradaria ser un guerrer com Tirant i així va aparèixer caracteritzat a la falla, amb bràquets i la flegma penjant.
Joan S. Blanch: “Alejandro: cavaller medieval”.
I tu de què vas? Falla infantil Na Jordana, 2011.
Arxiu: Juanjo Medina Bonilla.
Un any després tota la part darrera de la falla infantil No és per casualitat va estar dedicada a la lectura col·lectiva del Tirant. En aquell cadafal apologètic l’artista va recrear algunes de les icones, axiomes i activitats més emblemàtiques de Na Jordana. Una dama i un gentilhome abillats a l’ús medieval i situats sota una balustrada presidida per un grup de trompeters encetava la lectura de l’obra de Martorell, els personatges de la qual cobraven forma i volum al seu voltant. Guerrers, escuders, ermitans, cortesans, bufons i porquerols els circumdaven en tropell coordinats per valencianets i valencianetes amb auriculars que vetllaven perquè la lectura tinguera lloc de forma dinàmica i sense cap interrupció o incident. Tot això per deixar constància que si Na Jordana és com és, no ho és casualment, sinó que ho és pel treball col·lectiu que hi fa que és fruit del compromís, del talent i de l’experiència de molta gent. Una escena antològica aquella tant pel dinamisme de la composició com pel cromatisme del conjunt aconseguit a partir d’una gradació de tonalitats crema, beix, ocre, siena, sépia o marró a partir de les peces de roba de cada ninot que van ser cosides expressament per l’artista. Em concret, la figura de Tirant evocava les seues aventures guerreres mentre llegia i descansava un dels peus sobre la imatge de marca de la lectura col·lectiva de Na Jordana elaborada per Iban Ramon.
Joan S. Blanch: “Tirant de lletra”. No és per casualitat. Falla infantil Na Jordana, 2012. Arxiu Cendra
En posteriors mostres dels millors ninots de cada falla si que han estat presents de forma episòdica d’altres protagonistes de novel·les cavalleresques valencianes del quatre-cents, com és el cas del Curial e Güelfa de Ceballos i Sanabria per a la falla infantil Ribera-Convent de Santa Clara de 2018, ambientada en la Baixa Edat Mitjana i amb lema Dames i cavallers.
José Luis Ceballos García i Francisco Sanabria Casado:
“Curial e Güelfa”. Falla infantil Ribera-Convent de Santa Clara 2018.
Especial menció mereix altra de les falles de Na Jordana, la dissenyada per l’humorista gràfic Antonio Ortiz, Ortifus i construïda pel tàndem Latorre i Sanz el 2014, que duia per lema Tirant lo banc. Tot el cadafal constituïa una crítica despietada contra la deshumanitzada i insolidària activitat lucrativa dels bancs arran de la Gran Recessió o crisi econòmica mundial 2008-2013 i que, a partir de calcs semàntics i graciosos acudits visuals basats en jocs de paraules, recreava a partir del mot “banc” tota mena de fiascos financers. El coronament estava presidit pel cavaller protagonista de la novel·la de Martorell que, situat sobre la cúpula de la façana de l’antic Banc de València, li propinava un puntilló a un banc de respatller. Una falla aquella per la qual la comissió va obtindre el premi “Falcó Maltés” de la cartellera Túria per la seua il·lustrada renovació del llenguatge faller.
José Latorre i Gabriel Sanz sobre disseny d’Antonio Ortiz, Ortifus:
Tirant lo Banc. Falla Na Jordana, 2014. Arxiu Falla Na Jordana
El mateix 2014 Joan Lluch plantava a Ciscar- Borriana Amor a les arts, i en l’apartar dedicat a la literatura un ninot abillat a la moda medieval i amb una ploma a la mà hi era acompanyat per un cavaller, Tirant, el seu cavall i una dama que no podia ser altra que Carmesina. Lluch va utilitzar, influenciat per altres dissenyadors de falles, com Carlos Corredera, colors aplicats en successions planes sense arribar a barrejar-ne les tonalitats, i una paleta de colors pàl·lids, quasi blancs per a la pell del simulada dels ninots, que li oferia al conjunt un to apagat només trencat per uns pocs colps de colors més vius.
Joan Lluch: “Amor a la pintura i a la literatura”. Amor a les arts.
Falla Císcar-Borriana, 2014. Arxiu: Totfalles.
Des d’aleshores ençà les al·lusions al Tirant lo Blanc només han trobat cert predicament en les falles infantils dels artistes José Luis Ceballos García i Francisco Sanabria Casado que, per la seua formació tant com a conservadors restauradors, com a historiadors de l’Art en el segon dels casos, han trobat habitual motiu d’inspiració en l’Art i la Cultura de la València de tostemps.
Així en la falleta municipal La València daurada (2013) presidida per una reproducció en volum dels àngels músics de la volta gòtica de la seu de València, al voltant d’una reproducció a escala de les Torres de Serrans trobàvem fins a 30 ninots que representaven celebritats del món de les arts, les lletres, el Papat o la vida cívica valenciana del segle XV. D’entre ells un Joanot Martorell caracteritzat de titellaire medieval manipulava una titella de corda del Tirant. En els esbossos de la falla també hi apareixia com a titella Carmesina, que finalment no es va plantar. La figura de Martorell portava a l’altra ma un exemplar de la seua novel·la.
Igualment la falla infantil Ribera-Convent de Santa Clara de 2018, amb lema Dames i cavallers esdevenia una recreació literària inspirada en relats i contes de cavalleries a més d’una sòlida proposta plàstica d’animació lectora. El cos central, constituït pel bust d’una lectora caracteritzada a l’ús de la moda cortesana medieval, sustentava un palau als sostres, torrasses i balconades del qual Tirant cortejava Carmesina davant del fàstic de la Vídua Reposada. En primer terme trobàvem la figura eqüestre d’Ausiàs March, tal i com el poeta és caracteritzat pel pintor Jacomart al retaule de Sant Sebastià de la Col·legiata de Xàtiva.
José Luis Ceballos García i Francisco Sanabria Casado: Dames i cavallers. Falla infantil Ribera- Convent de Santa Clara, 2018. Foto: Antonio Cortés.
Tirant i Carmesina caracteritzats com a titelles també eren protagonistes d’una escena de Saps qui sóc?, la falleta infantil de la plaça de l’Ajuntament de 2020, on Ceballos i Sanabria retien homenatge als homes i les dones que han deixat empremta a la ciutat de València des de la seua fundació en temps dels romans. El conjunt exhibit en la mostra de projectes organitzada com a part de l’activitat “Una festa per a tots” plantejava un dilema: ¿Saps quin personatge manipularà estes titelles en la falla municipal?”. La qüestió, a hores d’ara, com a conseqüència de la Covid-19 encara resta per desvetllar.
José Luis Ceballos García i Francisco Sanabria Casado: “Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida”. Saps qui sóc? Falla infantil Pl. Ajuntament, 2020. Foto: Alejandro Lagarda.
En els tres cadafals esmentats podem apreciar certa variació en les tècniques d’acabat pictòric que Ceballos i Sanabria han vingut emprant. En la primera, apreciem unes tonalitats més naturalistes, mentre que en la falla de 2018 ja s’esbrina una evolució cap un cromatisme blanc en la carnació dels ninots, front al colorit de les robes i complements, que simulaven estar pintades amb llapisseres de colors. Per últim, les figures pensades per a 2020, de major hieratisme, estan abillades amb robes i acabades amb un vernís que els aporta una brillantor poc habitual als ninots de falla.
En definitiva, en les dues primeres dècades del segle XXI NA JORDANA ha aconseguit el que, a priori, podria semblar impossible i ha posat els fonaments perquè un personatge del Segle d’Or de la literatura culta en valencià s’haja convertit en protagonista popular permanent de (l’activitat cultural d’una comissió de) les falles de València. És el millor regal que pot rebre Joanot Martorell, ara que es compleixen cinc-cents trenta anys de la publicació de la seua novel·la.
Revisió i actualització d’un article publicat al llibret de Na Jordana 2011