Bona nit a totes i a tots.

Avui em sent pagada i honrada d’acompanyar-vos en el paper de pregonera del 13é “Tirant de Lletra”.

L’any 2000, pocs mesos abans que s’acabara el món en canviar de segle, un bon company i amic lingüista de Ràdio 9 d’aquells que ara en la nova Ràdio 9 sobren, Josep Lluís Marín, em va fer aplegar la invitació al primer “Tirant de Lletra”: “Lectura ininterrompuda del Tirant…” posava la tarja.

Jo ja sabia que els de Na Jordana eren “rarets”, que aprofitaven qualsevol pretext per organitzar un acte cultural, però mamprendre la lectura d’un dels llibres més comentats i menys llegits de la nostra literatura…! Aquell dia vaig entrevistar Pere Borrego perquè em contara. Havia acomboiat polítics, cantants, actrius… i un munt de gent ben interessant.

En aquell moment pensava que estaven bojos els de Na Jordana, que una iniciativa cultural d’aquestes dimensions no podria romandre en el temps en aquesta València nostra.  Bé, han passat 13 anys i el 9 d’octubre a València ja no s’entén sense el “Tirant de Lletra” a Na Jordana.

Entremig, no puc oblidar una altra ocasió en què ens convidaren a llegir a un grup de companys de Ràdio 9 i que va acabar convertida en un show ben divertit. En definitiva tot allò que em du al pensament Na Jordana i el seu “Tirant de Lletra” són bons records.

Però avui parlem del present i el present es presta per a una bona novel·la de cavalleries. De viure avui, probablement Joanot Martorell no faria partir a Constantinoble al Tirant de tantes batalles com hi ha per lliurar ací, a casa nostra.

Vos heu preguntat com sería l’escenari del Tirant si arribara el seu vaixell al Port de València?

Contra el qui deixa la gent sense casa on viure? Contra aquell que esquila el poble honest per emportar-se els diners a altres “regnes”? A bon segur no donaria l’abast, però segur que emprendria viatge per recuperar tot allò que se’ns ha robat i està ben lluny.

çCom veuria Tirant que els homes mataren les dones? Ell que amb tanta cortesia, dolçor i respecte les tractava… Com veuria que es deixen els lladres al carrer i els innocents a presó? Ell que tan elevat sentit de la justícia tenia… I, encara em pregunte més… Com veuria que la seua llengua, la llengua del Tirant, que desprès ha sigut la de l’estimat Estellés, no estiga protegida i mimada com cal i es mereix?

Ell que a les seues pàgines ha vist com tothom, cavallers, donzelles, criades, gentilhomes, reis i mendicants parlaven la seua llengua, la nostra.

Juraria que necessitem del Tirant. Dic més necessitaríem d’un Tirant ara mateix al nostre costat que ens empare i ens rescate. I em permetreu però, vull pensar que eixe Tirant plantaria cara als que volen enriquir-se amb les molles d’una Ràdio i una Televisió a costa de la desgràcia de 100 famílies i de tot un país que es queda sense el seu mitjà de comunicació més important. Segur que ens tornaria eixa Ràdio que, amb molta dignitat, parlava dels nostres llibres, festes, empreses, teatre…

Fem-ho! Busquem un Tirant. Ell ens diu com a les seues pàgines.

Després de molt pregar-li a l’ermità que li diga en què consisteix l’ordre de cavalleria, l’home savi accedeix i li diu: “Capítol XXXII: Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles. Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió. E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món, en lo principi fon poc estimada justícia per defalliment de caritat, per què fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e prosperitat. E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi, més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los altres”.

Els Tirants d’avui en dia no van a cavall ni porten espasa. Estan pels carrers, hem de ser nosaltres. A qui demanaria consell? Contra quin enemic es batria? Cavallers i cavalleres, desembeinem les nostres paraules, les nostres veus, Carmesines i Tirants d’aquesta València que no pot consentir ni permetre perdre els seus trets d’identitat, alcem estendards d’arguments, raons i trellat per triar els millors, nobles, gentils, savis, lleials i forts què ens ajuden a eixir airosos de tantes batalles com hem de lliurar. Bon “Tirant de Lletra” a tots i a totes.

Llegim, pensem, fem.