En realitat la falla de Na Jordana, amb el seu afany constant d’innovació, de superació, de complicitat amb el barri i les persones que l’habiten, forma part de l’imaginari col·lectiu de totes les valencianes i valencians, de la nostra memòria sentimental, del nostre patrimoni cultural compartit.

Perquè amb les vostres idees constants heu aconseguit una vertadera revolució que ha fet avançar i obrir-se el món faller cap a espais desconeguts anteriorment.

Per això em fa particularment feliç que hàgeu pensat en mi per a ser la pregonera de la dinovena edició del “Tirant de Lletra”, perquè la simple idea de la lectura d’esta obra, la novel·la total, com digué Vargas Llosa, el millor llibre del món, com sentencià Cervantes, és en ella mateixa una heroïcitat.

Però també he de confessar que em fa feliç perquè este pregó em permet participar d’una manera diferent en este homenatge a la novel·la. Com sabeu sempre he respost a la vostra amable invitació i, disciplinada com sóc, sempre he llegit els fragments que m’ha tocat.

Estos últims anys, a més, ho he fet en funció de la meua responsabilitat institucional.

Però com en el càrrec va la càrrega, el meu càrrec de Vicepresidenta comporta que sempre em toque llegir els últims fragments de l’obra. Els fragments on Tirant mor i encomana la seua ànima a Déu Nostre Senyor quan a mi, què voleu que vos diga, m’hauria agradat llegir uns altres fragments.

Fragments com el que relata la primera volta que Tirant veu a Carmesina:

“Els seus ulls contemplaven la gran bellesa de Carmesina. A causa de la gran calor que feia aquesta estava mig descordada, mostrant en els pits dues pomes de paradís que pareixien de cristall, les quals donaren entrada als ulls deTirant i, d’ahí en avant, no pogueren trobar la porta per on eixir.”

O el que descriu la primera incursió eròtica del cavaller:

“Després vaig veure com ell us besava molt sovint, us desféu la clotxeta dels pits, i com us besava amb molta pressa les mamelles. I quan us hagué ben besada, us volia posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces.”

O aquell que relata la consumació de la batalla amorosa:

“Als combats d’amor no els cal força, sinó enginyosos afalacs i dolços enganys. No vulgueu véncer aquella que és vençuda per la vostra benvolença. Les armes d’amor no han de tallar, no han de trencar, no han de ferir l’enamorada llança. Teniu pietat, teniu compassió d’aquesta donzella sola. En poc de temps, Tirant hagué vençut aquesta batalla deliciosa i la princesa reté les armes i s’abandonà i perdé el sentit. I podeu creure que els dos amants estigueren tota la nit en aquell benaventurat deport que fan els enamorats, perquè armes de cavaller no fan mal a donzella.”

Espere que sabreu disculpar-me esta xicoteta transgressió, este mínim tràfec d’influències que he comés, però convindreu amb mi que es tracta de passatges d’una bellesa abstoluta, d’una vitalitat que sorprén i d’una sensibilitat extrema.

Però sobretot, són passatges d’una modernitat inaudita i d’un atreviment que encara hui en dia ens deixen amb la boca oberta. Tan moderns que perfectament podríem fer-los nostres un 8 de març.

I esta modernitat i esta gosadia sorprenen particularment en moments preocupants com els que vivim, on alguns drets, llibertats i avanços socials que pensàvem que estaven assolits, estan posant-se en qüestió. I on, curiosament, la llibertat artística i de creació estan patint censures inadmissibles en termes democràtics.

Per això resulta més encoratjador encara, i ens ompli de goig el cor i esperança l’ànima, que esta meravellosa iniciativa de la falla Na Jordana celebre enguany el dinové aniversari.

Al llarg d’estos dèneu anys molts xiquets i xiquetes, falleres i fallers, veïns i veïnes, gent popular i gent anònima, han tingut ocasió de llegir fragments del Tirant lo Blanc i fer-lo seu.

Reviure esta obra màgica, posar-se en la pell dels seus personatges, patir per un moment, riure, plorar, participar en una batalla, rendir-se a l’amor, naufragar, resar i morir.

En resum, fer de la literatura, vida i de la vida, emoció. Perquè això és la vida: emocions constants que ens fan bategar el cor i l’anima, com la celebració que ens junta ací hui i la que continuarà des del pròxim dilluns fins el 9 d’octubre amb la lectura continuada de l’obra i totes les activitats paral·leles.

Les falles, Patrimoni Cultural de la Humanitat, són una de les mostres de cultura popular més vives i més arrelades que es poden trobar. Les falles són poble i el poble és indissociable de la falla, en tota l’extensió d’esta enorme expressió cultural.

Però si a este fet li afegim la constant innovació que aporta una activitat com la que hui ens ha reunit, ens trobem que les falles constitueixen un esclat de cultura que desborda el seu propi origen i esdevé una festa total, igual que el Tirant és una novel·la total.

Perquè el “Tirant de Lletra” suposa una democratització de la cultura com poques voltes és vista. No solament pel fet en sí, que uneix de manera sòlida poble i literatura, sinó perquè esta iniciativa naix del poble, es manifesta en el poble i reverteix en el poble. Perquè, com digué el poeta, no s’és res si no s’és poble.

Per estes i moltes altres virtuts podeu creure que l’Associació Cultural Falla de Na Jordana, pel seu bon regiment i per la seua virtuosa vida, trobarà la glòria del paradís.

Llarga vida a la falla de Na Jordana. Llarga vida al Tirant de Lletra.

Deo gratias.

Dit en la noble ciutat de València, el 28 de setembre de l’any dos mil i dinou del Natalici del Nostre Senyor Jesucrist