Veus: Borja Penalba, Noèlia Pérez, Mireia Vives i Josep Zapater.
Esta és una altra cançó d’amor; i com tantes cançons d’amor, comença amb el començament. I com tants començaments d’una història d’amor, succeí entre ombres i alcohols i en la clandestinitat d’un pub. El pub es deia Records de l’Avenir i radicava al barri del Carme de València. Aquell capvespre, la dama de Na Jordana es deixà seduir pel cavaller Tirant lo Blanc… i vets ací que el festeig ja dura vint anys; el festeig, o més precisament una relació de fet ben consolidada. No ha calgut matrimoni, però sí moltes padrines i padrins que al llarg d’estes dos dècades han oficiat cada any, per les vespres del Dia Gran dels valencians, de lectors entusiastes de la novel·la cimera de la literatura valenciana. D’elles, d’ells, és també l’amor que es canta en esta cançó. I de l’amor per una ciutat, per un país i per una manera de vore el món. Amor plaent en dies suaus, amor esquerp en temps difícils, amor d’amors, sense condició, sense cap fre. Esta és una cançó d’amor; però com ben poques cançons d’amor, no té un final trist. No en té, de final. Perquè Tirant ja és etern.
(T) –Què et demane, Diafebus? Whisky amb gel o bé un gintònic?
(D) –La ginebra als cavallers s’adiu més. Tu eres britònic
i has de lloar les arrels.
(P) –Tirant de Roca Salada, el Blanc de tots els delers,
mulla el got amb els teus llavis, i sencera em mullaré.
(C) –Que no en tens prou amb Hipòlit?
(P) –No en tinc prou, senyora meua.
Fer de la vida un plaer no és objectiu il·lusori.
(C) –Però si et passes, bonica, tot acaba en un desori.
(T) –Mireu, si no, la covid…
(D) –Eren temps sense covid,
s’inaugurava un nou segle.
A les foscors d’un capvespre,
fent els records avenir,
un Carme que ja iniciava
el camí gentrificant,
i una València morena
en procés de fer-se negra
celebraven la nit blava
malgrat el caldo gelat.
CAVALLER
CAVALCANT SOBRE PAPER,
HEROI DE GESTES MIGRADES
PER L’ENGINY DE MARTORELL.
PALADÍ
D’AMORS, MAREMARS I VI,
POBLETÀ DE BRESSOL NOBLE
PER LA GRÀCIA DE LA NIT.
(P) –L’any quan Pinotxo es feu cendra apuntàrem a l’agenda
del mes d’octubre
una nova festa.
(D) –L’octubre que el tio Jaume fou eclipsat per Bin Laden.
(C) –No, que ho fou pel meu Tirant.
(T) –No Carmesina, això mai. Saps que sóc feble i ingenu,
neguitosament amant,
ocasionalment estrenu…
mes no vull ser governant.
(P) –Només ser
exemple de bon voler.
(TOTS) –De res val Constantinoble
si perds el favor del poble.
(P) –Clar i ras,
sense el poble res faràs.
(TOTS) –I és el poble qui ha tornat
a fer gran Tirant lo Blanc.
(T) –Els dirigents illetrats,
els literats elitistes,
les elits capitalistes
i València capital
ni m’entenen
ni m’estimen.
I ni em lligen
ni m’escolten.
Però no tinc cap problema:
passareu com la bromera.
Mentre a mi, de la foguera,
el Quixot
em salvarà.
CAVALLER
CAVALCANT SOBRE PAPER,
HEROI DE GESTES MIGRADES
PER L’ENGINY DE MARTORELL.
PALADÍ
D’AMORS, MAREMARS I VI,
POBLETÀ DE BRESSOL NOBLE
PER LA GRÀCIA DE LA NIT.
(C) –En vint anys
que de lletra anem tirant,
són les boques i les veus
d’escoles i veïnats…
(P) –Dels més humils ciutadans,
d’actors, actrius i bufons,
cantants, músics, versadors,
jubilats i dones fortes…
(T) –Professionals de l’esport,
aficionats a les birles,
jugadors de loteries
passejants de vies tortes,
i falleres i fallers…
(D) –Falleres i fallers? No!
No et fumes tant, que delires.
(T) –Diafebus, sona estrany,
falleres, fallers… n’hi ha!
(T) Que des de clevills i runes,
clavegueres, bucs i hortes,
rius eixuts i mars olioses,
séquies fotent cagallons,
torrasses baixmedievals,
equipaments industrials,
matollars cobrint solars,
dur asfalt, dura vorera,
jardí esquifit d’albereda
o pineda en un vell llit,
eixes veus que no alcen crits
anys fan vint que van llegint,
i rellegint fa vint anys
del susdit Tirant lo Blanc.
(TOTS) I al Portal Nou, ai!, ressonant,
al capvespre fent-se nit.
CAVALLER
CAVALCANT SOBRE PAPER,
HEROI DE GESTES MIGRADES
PER L’ENGINY DE MARTORELL.
PALADÍ
D’AMORS, MAREMARS I VI,
POBLETÀ DE BRESSOL NOBLE
PER LA GRÀCIA DE LA NIT.
AL CAPVESPRE SÍ QUE SÍ!
CAVALLER TIRANT LO BLANC,
CAVALLER DEL POBLE PLA.
CAVALLER TIRANT LO BLANC,
CAVALLER DEL POBLE PLA.
CAVALLER TIRANT LO BLANC.
(T) Tirant; (D) Diafebus; (P) Plaerdemavida
(C) Carmesina
Lletra: Jesús I. Català
Arranjaments: Borja Penalba
Intèrprets: Borja Penalba, Noèlia Pérez, Mireia Vives i
Josep Zapater.