Tirant de LLuminària //

Dissabte, 3 d’octubre, 22.00h.

Acccés d’entrada: carrer Salvador Giner (vorera números pars). Restringida l’entrada. Solament amb invitació. Espectacle pirotècnic: Plaça Portal Nou

Duració: 15´a 20´aproximadament Accés d’eixida: Plaça del Portal Nou (façana Convent Carmen), cantonada al carrer de les Blanqueries. Ordenadament i mantenint sempre la distància social.

L’ESPECTACLE

Tirant de lluminària és una exhibició d’art efímer on conflueixen cultura popular, literatura, música i pirotècnia per fer festa de benvinguda a la lectura col·lectiva del “Tirant de lletra” d’enguany. S’inspira en tres episodis concrets de la novel·la de Joanot Martorell i té el foc de proximitat com a fil conductor.

 

En esta performance o happening al·legòric conflueixen diverses modalitats de focs antics, precedents de la pirotècnia moderna, com la pirotècnia de palos o els engraellats.

 

La pirotècnia de palos, també coneguda com a Castell de focs pel seu orígen, va ser reactivada a casa nostra en temps de domini islàmic i va tindre llarga tradició després de la conquesta cristiana. Per mitjà d’estructures de fusta (façanes) generava tota mena d’efectes i figures amb una coeteria a base d’eixides i coets surtidors amb efectes daurats.

 

Els engraellats eren altre dels rituals pirotècnics habituals en la transició dels segles XIV i XV i se’n té constància que complementaven les celebracions sacres en jorns de festa major. Masclets i canterelles de diversos calibres es distribuïen arran de terra en tubs de ferro formant figures geomètriques en perspectiva i es disparaven manualment per crear melodies alternant les càrregues de pólvora, les pauses i el ritme.

 

També hi és present la tradició de les cercaviles de molts pobles de les comarques l’Horta, Camp de Morvedre, La Vall d’Albaida, etc. Processons votives en què la imatge del patró o de la patrona és escortada per comitives de coeters amb bengales i eixides sostingudes amb tenalles que desfilen al ritme de tabal i dolçaina.

SINOPSI

L’al·legoria s’estructura en tres parts i nou etapes:

 

I. TIRANT A ANGLATERRA (Capítols II-LVII)
    • L’arribada del cavaller bretó (Passejà a ritme de dolçaina i de tabal) Una comitiva de cavallers proveïts de llances amb sortidors de foc fred i escuders amb coets d’eixides mantinguts amb tenalles de fusta participa en la celebració de les festes, fastos i exercicis d’armes que ha convocat el rei d’Anglaterra amb motiu de les seues esponsalles i a les quals decideix de concórrer Tirant lo Blanc, acompanyat d’altres joves.
    • El combat entre Tirant i el senyor de Vilesermes amb llances de sortidors de bengales.
    • Dels espectacles i meravelles que hi van tindre lloc a Londres durant les esponsales reials. Encesa d’una façana amb flor central.

 

II. ESPÈRCIUS I  EL DRAC DE L’ILLA DEL LANGO (capítols CDI- CDXII)

Espèrcius rep ordres de Tirant, que ja ha conquistat la Barbaria i ha de tornar a Constantinoble, d’anar a diversos ports del Mediterrani per formar un estol i contractar gent per a la guerra contra els turcs. Després de ser rebut a Sicília pel príncep Felip naufraga i arriba a l’illa del Lango on un encanteri ha convertit una princesa en una draca que fa vida en una cova. Segons el llegendari si la besa el monstre recobrarà el seu aspecte de donzella.

    • L’ambaixador i la bèstia. El guerrer lluita contra la draca amb una llança de foc i soroll de roncadora.
    • La fi de l’encanteri (façana). Façana de palmells i rodes amb una glòria central per celebrar la victòria de l’ambaixador i la fi del malefici.

 

III. MORT I RESURRECCIÓ DE TIRANT (capítol CDLXVII)

Després de ser anomenat cèsar i hereu de l’Imperi Grec i mentre espera instruccions de l’emperador per a efectuar la seua entrada triomfal a Constantinoble, entre esbargiments i diversions,  un simple “mal de costat” fa caure malalt Tirant. El capità, molt greu, es debat entre la vida i la mort.

    • Oh, Fortuna! (façana) La sil·lueta del valerós cavaller, il·luminada amb bengales intermitents blanques i roges, recorda les victòries que en vida ha assolit.
    • Sic transit gloria mundi (façana) Una estructura de quadradets a dos canvis genera una xarxa letal, al bell mig de la qual hi és un molinet, els vitals giravolts del qual expressen els darrers moments de vida de l’heroi i, al capdavall, de qualsevol mortal.
    • A honor, llaor e glòria (foc de palos) Una comitiva amb les llances enceses ret tribut al difunt i valerós cavaller.
    • Un heroi immortal (traca final amb tres masclets). La fama i les gestes del cavaller fan que el seu record perdure a tot l’Imperi després de mort. Cançons de gesta corren de boca en boca. L’heroi viu..
Fitxa artística

Pirotècnia: Zarzoso
Disseny i guió de l’espectacle: Juan Garcia Meneses
Fusteria: José Antonio Carreño, Antoni Villena, Jesús Garrido i Antonio Linares.
Música: Colla de dolçainers i tabeleters “El Cudol”
Megafonia: Torres
Text: Vicent Borrego Pitarch
Producció: Pere Borrego Pitarch
Col·laboren: Diputació Provincial de València- Àrea de Cultura, Colla de Recuperacions Extraordinàries de València-CRE V.  i Pyroshopping
Organitza: Associació Cultural Fallera Na Jordana

 

*Retransmissió per streaming a través del lloc web tirantdelletra.com

 

*L’event seguirà les instruccions emeses per la Conselleria de Sanitat Universal i Sanitat Pública de la Generalitat Valenciana i comptarà amb un Pla de Contingència Covid-19 establert per Na Jordana amb la col·laboració de Cruz Roja i el Servei de Protecció Civil.

 

*Es prega la máxima col·laboració dels assistents.