NOVA CANÇÓ DEL TIRANT//

Borja Penalba- Jesús I. Català

Veus: Borja Penalba, Noèlia Pérez, Mireia Vives i Josep Zapater.

Esta és una altra cançó d’amor; i com tantes cançons d’amor, comença amb el començament. I com tants començaments d’una història d’amor, succeí entre ombres i alcohols i en la clandestinitat d’un pub. El pub es deia Records de l’Avenir i radicava al barri del Carme de València. Aquell capvespre, la dama de Na Jordana es deixà seduir pel cavaller Tirant lo Blanc… i vets ací que el festeig ja dura vint anys; el festeig, o més precisament una relació de fet ben consolidada. No ha calgut matrimoni, però sí moltes padrines i padrins que al llarg d’estes dos dècades han oficiat cada any, per les vespres del Dia Gran dels valencians, de lectors entusiastes de la novel·la cimera de la literatura valenciana. D’elles, d’ells, és també l’amor que es canta en esta cançó. I de l’amor per una ciutat, per un país i per una manera de vore el món. Amor plaent en dies suaus, amor esquerp en temps difícils, amor d’amors, sense condició, sense cap fre. Esta és una cançó d’amor; però com ben poques cançons d’amor, no té un final trist. No en té, de final. Perquè Tirant ja és etern.

 

Jesus I. Catalá  (autor de la lletra del tema musical “CAVALLER TIRANT LO BLANC”).

CAVALLER TIRANT LO BLANC

 

(T) –Què et demane, Diafebus? Whisky amb gel o bé un gintònic?

(D) –La ginebra als cavallers s’adiu més. Tu eres britònic

i has de lloar les arrels.

(P) –Tirant de Roca Salada, el Blanc de tots els delers,

mulla el got amb els teus llavis, i sencera em mullaré.

(C) –Que no en tens prou amb Hipòlit?

(P) –No en tinc prou, senyora meua.

Fer de la vida un plaer no és objectiu il·lusori.

(C) –Però si et passes, bonica, tot acaba en un desori.

(T) –Mireu, si no, la covid…

 

 (D) –Eren temps sense covid,

s’inaugurava un nou segle.

A les foscors d’un capvespre,

fent els records avenir,

un Carme que ja iniciava

el camí gentrificant,

i una València morena

en procés de fer-se negra

celebraven la nit blava

malgrat el caldo gelat.

 

CAVALLER

CAVALCANT SOBRE PAPER,

HEROI DE GESTES MIGRADES

PER L’ENGINY DE MARTORELL.

PALADÍ

D’AMORS, MAREMARS I VI,

POBLETÀ DE BRESSOL NOBLE

PER LA GRÀCIA DE LA NIT.

 

(P) –L’any quan Pinotxo es feu cendra apuntàrem a l’agenda

del mes d’octubre

una nova festa.

(D) –L’octubre que el tio Jaume fou eclipsat per Bin Laden.

(C) –No, que ho fou pel meu Tirant.

(T) –No Carmesina, això mai. Saps que sóc feble i ingenu,

neguitosament amant,

ocasionalment estrenu…

mes no vull ser governant.

(P) –Només ser

exemple de bon voler.

(TOTS) –De res val Constantinoble

si perds el favor del poble.

(P) –Clar i ras,

sense el poble res faràs.

(TOTS) –I és el poble qui ha tornat

a fer gran Tirant lo Blanc.

 

 (T) –Els dirigents illetrats,

els literats elitistes,

les elits capitalistes

i València capital

ni m’entenen

ni m’estimen.

I ni em lligen

ni m’escolten.

Però no tinc cap problema:

passareu com la bromera.

Mentre a mi, de la foguera,

el Quixot

em salvarà.

 

CAVALLER

CAVALCANT SOBRE PAPER,

HEROI DE GESTES MIGRADES

PER L’ENGINY DE MARTORELL.

PALADÍ

D’AMORS, MAREMARS I VI,

POBLETÀ DE BRESSOL NOBLE

PER LA GRÀCIA DE LA NIT.

 

(C) –En vint anys

que de lletra anem tirant,

són les boques i les veus

d’escoles i veïnats…

(P) –Dels més humils ciutadans,

d’actors, actrius i bufons,

cantants, músics, versadors,

jubilats i dones fortes…

(T) –Professionals de l’esport,

aficionats a les birles,

jugadors de loteries

passejants de vies tortes,

i falleres i fallers…

 

(D) –Falleres i fallers? No!

No et fumes tant, que delires.

 

(T) –Diafebus, sona estrany,

falleres, fallers… n’hi ha!

 

(T) Que des de clevills i runes,

clavegueres, bucs i hortes,

rius eixuts i mars olioses,

séquies fotent cagallons,

torrasses baixmedievals,

equipaments industrials,

matollars cobrint solars,

dur asfalt, dura vorera,

jardí esquifit d’albereda

o pineda en un vell llit,

eixes veus que no alcen crits

anys fan vint que van llegint,

i rellegint fa vint anys

del susdit Tirant lo Blanc.

(TOTS) I al Portal Nou, ai!, ressonant,

al capvespre fent-se nit.

CAVALLER

CAVALCANT SOBRE PAPER,

HEROI DE GESTES MIGRADES

PER L’ENGINY DE MARTORELL.

PALADÍ

D’AMORS, MAREMARS I VI,

POBLETÀ DE BRESSOL NOBLE

PER LA GRÀCIA DE LA NIT.

 

AL CAPVESPRE SÍ QUE SÍ!

 

CAVALLER TIRANT LO BLANC,

CAVALLER DEL POBLE PLA.

CAVALLER TIRANT LO BLANC,

CAVALLER DEL POBLE PLA.

CAVALLER TIRANT LO BLANC.

 

(T) Tirant; (D) Diafebus; (P) Plaerdemavida

(C) Carmesina

 

 

Lletra: Jesús I. Català

Arranjaments: Borja Penalba

Intèrprets: Borja Penalba, Noèlia Pérez, Mireia Vives i

Josep Zapater.