XELO MIRALLES (Periodista i presentadora)
29 de setembre de 2012 – XII edició “Tirant de lletra”.
CCCC – Centre del Carme Cultura Contemporània. Refectori
Bona nit a tots i a totes.
Estic contenta d’estar entre vosaltres. Satisfeta pel fet que l’Associació Cultural Fallera Na Jornada haja pensat en mi com a pregonera d’una cita obligada en el nostre calendari popular i cultural.
Després de conversar amb Pere Borrego, el meu cabet va començar a donar voltes i escorcollant textos, recerques online, llegint i rellegint, em vaig retrobar amb una publicació de l’any 1988, de la qual era col.laboradora. La revista es dèia Bagalina, es feia a la Safor, i el número que tenia a les mans, el 2, corresponia al mes de març, el mes de les Falles. Així, com tapant-se el nas i capbussant-se en una aventura incerta, decidírem llançar una pregunta: “Per què els intel.lectuals vivien d’esquena al fet faller?”. Els entrevistats, intel.lectuals de renom, primer es quedaven muts. Alguns, buscaven qualsevol excusa per defugir la qüestió. Altres no s’ho pensaven dues vegades i es llançaven en planxa.
¿Eren els intel.lectuals els qui vivien d’esquena al fet faller o més bé era el món faller qui s’apartava dels intel.lectuals?. A una pregunta, una altra. És una forma de respondre. Altres, asseguraven que, de manera genèrica, els intel.lectuals mostraven alèrgia per tot allò que fera olor a popular. Molts coincidien que, la renúncia al fet faller, era degut a la pèrdua, en el món faller, de l’únic element que podia atraure un intel·lecual: el sentit crític.
La majoria dels entrevistats, subratllaven que la culpa l’havia tingut el conflicte cultural i lingüístic iniciat als anys ‘70 o la utilització del món faller com a instrument de la ideologia dominant i com a representant de les perspectives socials iestètiques més retrògrades.
Des d’aleshores, 1988, fins ara, 2012, han passat vora 25 anys. Jo em pregunte. ¿Es repetirien les respostes si tornàrem a llançar aquella pregunta?. Potser sí. Amb raó o sense, encara hi ha llibertat de pensament, hui he de dir, a favor de Na Jordana, que amb més de 125 anys d’història, una associació fallera ha aconseguit
Ho demostren cada mes de març, siga dilluns, dimarts, dimecres o dijous. I, sobre tot, ho posen de manifest cada 9 d’octubre. El dia dels valencians. I per a que arribe a tot el món hui ho pregonem als mil vents.
Enguany se celebren 12 anys del “Tirant de Lletra” i d’ací a uns dies, la ciutadania tornarà a posar veu a les aventures del caballer Tirant Lo Blanc gràcies a l’Associació Cultural Fallera Na Jordana. Tots reunits al voltant de l’obra més universal de la literatura valenciana. El millor llibre del món en paraules de Cervantes o la novela total segons Mario Vargas Llosa. Ho diem tots els anys però ens agrada recordar-ho.
Vivim moments crítics, tots ho sabem i tots ho patim. Mentre uns reclamen sobirania, altres volen esborrar les autonomies. Mentre uns lluiten per lliurar de l’extinció la nostra llengua, altres la consideren “preferente” però no imprescindible. Mentre uns ens apreten el coll amb polítiques macroeconòmiques en el nostre benefici, altres reclamen el dret a cridar, ben fort, que el futur està en les nostres mans.
Temps convulsos que ens duen, i ho he de dir obligatòriament, a perdre el per a mí, més gran referent de la nostra identitat: la RàdioTelevisió Valenciana. Un mitjà de comunicació nascut per a normalitzar la nostra llengua, vertebrar el territori i servir de corretja de trasmissió entre el poble, en lletres grans, i la cultura.
Aprofite també per a trencar, una llança a favor dels mestres. En les seues mans està el futur dels nostres xiquets i xiquetes. Són mprescindibles perquè deixaran marca en la vida dels nostres fills i filles per a sempre.
En l’aspecte intel.lectual, cultural, que hui ens interessa, jo recorde, m’ha donat per recordar darrerament, la meua adolescència. Els professors de literatura que m’acompanyaren en el meu enamorament cap a la lectura em feren estimar poetes com Gustavo Adolfo Béquer, Juan Ramón Jiménez o Antonio Machado. Els estic molt agraïda. Ara bé, enyore l’herència passional d’algun mestre cap els meus poetes i escriptors.
Ara, per sort, això no passa o sí?. Qui sap? La sensibilitat de qui mana i la voluntat de qui ensenya són primordials per a un discórrer normalitzat cap a l’autoestima cultural valenciana.
Per totes estes qüestions no puc fer més que felicitar l’Associació Cultural Fallera Na Jordana per la seua iniciativa. Enguany es compleixen dotze anys de lectura del Tirant Lo Blanc. Dotze anys en què llegir Joanot Martorell, s’ha convertit en un acte col.lectiu de tota la ciutadania.
Jo, a hores d’ara, ja no sé si som subdits d’alguna corona estrangera o ciutadans de ple dret a casa nostra, però duc molt de temps observant-me a mi mateixa com a una cavallera de capa i espasa. Com que sóm civilitzats i no podem blandir acers afilats només ens queda una arma: la paraula.
Tirem de Lletra. És més econòmic, alimenta l’esperit i deixa ferides de llarga durada.
Enhorabona a l’Associació Cultural Fallera Na Jordana. Desitge de tot cor que la lletra arribe a tots els valencians. Homenetgem Joanot Martorell i el seu Tirant Lo Blanc. Visquem el fet faller com el que és: un fet lúdic, festiu i tradicional.
En definitiva: visquem el fet faller com a part de la nostra cultura. Bona nit.
