Perquè gràcies a l’enginy del valencià Joanot Martorell, una de les creacions literàries mítiques, una joia de la literatura universal en valencià continua viva més de 500 anys després de vore la llum per primera vegada. Va brillar amb llum pròpia en el Segle d’Or de les lletres valencianes, i continua fent-ho cinc segles després. Jo diria que està més viu que mai, perquè quan un grup de valencians i valencianes es reunixen al voltant del cavaller Tirant, este naix de nou amb una força que traspassa el temps.

I bona prova del que estic dient és que ací estem, fent-li un sentit homenatge a Joanot Martorell i al cavaller Tirant. Homenatge promogut per una falla, clar que sí, però no per una falla qualsevol, es tracta de la falla Na Jordana, bandera, estendard i guardiana en la defensa de les nostres tradicions.

He fet referència a l’enginy de Joanot Martorell, i si d’enginy parlem, les falles són el seu major exponent. Parlar de falles és parlar d’una llarga llista de bones qualitats: creació, il·lusió, reptes, superació, respecte, esforç sense límits, treball en equip, alegria… tot dins d’un codi no escrit on drets i obligacions estan perfectamente determinats, com en aquell tractat de cavalleria que va regir la vida del cavaller Tirant.

Gràcies a la falla Na Jordana per esta gran iniciativa que cada any, i ja van deu!, recorda a la societat valenciana que el cavaller Tirant seguix viu, i que com ell, cal lluitar per allò en què creiem i que cal fer-ho amb totes les nostres forces.

Enhorabona Falla Na Jordana, per fer-nos present cada any al cavaller Tirant lo Blanch, perquè tinc la sensació que d’alguna manera es presenta amb força i desperta eixe “xicotet gran cavaller que cada valencià portem dins.”

Moltes gràcies i bona nit.

Visca la falla Na Jordana i Visca València.