Els qui em van precedir en anys anteriors en actes emblemàtics de la València històrica, van traçar un relat que sempre va cercar enllaçar eixa esplèndida joia literària que va vore la llum en el segle XV, el Segle d’Or de les lletres valencianes, amb el temps present que ens toca viure, amb les nostres mancances i aspiracions, amb els nostres anhels i somnis. Mirar el passat, fins i tot el literari, per a trobar-nos amb el present.

Una obra que ens trasllada a un temps d’esplendor en el qual en la impremta de Nicolau Spindler van vore la llum els primers exemplars del Tirant, llibre que la lectura compartida del qual ens porta a  través del temps a eixa València del segle XV que amb 70.000 habitants era la ciutat més poblada i possiblement més dinàmica de la Corona d’Aragó, en la qual no solament les arts i les lletres vivien dies d’extraordinària prosperitat.

Una novel·la que servix per a encarnar la identitat valenciana i que té com a principal escenari el Mediterrani, un mar no sempre afable, sovint convuls, que hui, com en aquella època, continua sent un escenari de conflictes per al qual en estos dies reivindiquem el valor de la solidaritat que ha de manifestar-se i que manifestem, amb els refugiats que a través d’este fugen de l’horror de la guerra, amb eixes persones que ho han perdut tot i confien i necessiten de la nostra ajuda.

L’inici d’esta lectura col·lectiva “Tirant de Lletra”, a la qual porta 15 anys participant amb entusiasme la societat civil valenciana, és una ocasió propícia per a reivindicar València com a ciutat refugi, com a ciutat solidària i d’acolliment, de la tolerància, del diàleg i la mà estesa.

En esta nova etapa que ha iniciat València després d’eixos temps convulsos per a la cultura i la dignitat del nostre poble, el nou govern municipal és fruit de la ferma decisió de la societat valenciana de dir no, de dir ja prou, a tantes coses que ens han indignat i ens han ferit com a poble.

Per a expressar-ho hui i ací, trobe en el Tirant una frase que em servix com a exemple per a reivindicar una manera de governar contrària i antitètica a l’ “ordeno y mando” d’èpoques passades: eixa cita que diu que “ab concòrdia totes els cuses augmenten i ab discòrdia els grans cuses desmenuexen”, i servix per a resumir la forma en què des del nou Ajuntament de València volem gestionar les coses d’aquesta ciutat; la cultura però també l’economia o l’acció social, per a promoure la justícia, la igualtat, la tolerància, la participació plena dels ciutadans en la presa de les decisions que els afecten.

Concòrdia, esperit constructiu en la gestió de la ciutat, amb una reivindicació de la labor dels jurats que la governaven el Segle d’Or, però també de la força de la ciutadania, del seu vigor democràtic, del seu dinamisme en tots els àmbits i el seu desig irrenunciable que València siga una ciutat cada vegada més a la mesura dels qui hi habiten.

Durant els passats anys, amb iniciatives com “Tirant de Lletra”, i també amb moltes altres, i per descomptat amb cada monument faller diferent, transgressor, carregat d’ironia, de crítica, d’enginy i de bellesa, NA JORDANA ha sabut ser, a més d’una Falla, un espai de democratització de la cultura en el qual s’ha reconegut i retut homenatge als nostres millors conciutadans, els d’ ara o els qui, com el cavaller Tirant, van créixer i es van fer grans en el paper després d’haver nascut en la ment d’un grandiós escriptor com Joanot Martorell.

Gràcies per convidar-me a exercir de pregoner, i també per haver sabut ser sempre una comissió creativa, valenta i rebel, que ja l’any 1957, uns mesos abans de la riuada del mes d’octubre, es va mobilitzar per a oposar-se al projecte d’ampliació de l’avinguda de l’Oest, des del Mercat Central fins a la plaça del Portal Nou, on actualment es planta la vostra Falla.

En aquells temps de ferro i silenci, els fallers de Na Jordana es van mobilitzar contra un projecte que hauria significat un verdader desastre per al barri del Carme, amb carrers sencers desapareguts; un desacatament urbanístic equiparable a la prolongació de Blasco Ibáñez, que l’equip de govern municipal acaba d’arraconar perquè no era bo ni per a València ni per als valencians. “Creiem que tot valencià se sentirà afectat moralment i material davant la magnitud del que es desitja imposar tant urbanística com històricament a la nostra ciutat” es va escriure en aquells fullets que la Falla va repartir per tot el barri per a canalitzar la protesta dels veïns i posar a la seua disposició “les instàncies que a este efecte s’han confeccionat amb la finalitat d’augmentar el nombre de valencians conscients i lleials a les seues llars i al barri del Carme”.

Mesos després, una catàstrofe natural com la riuada va tindre l’efecte col·lateral d’avortar aquell projecte contra el qual la Falla Na Jordana va forjar la seua vocació com a entitat, a la qual el seu compromís amb el barri i amb la ciutat l’havia de portar, totes les vegades que fera falta, a gestos de rebel·lia ciutadana necessaris i saludables.

Des de l’Ajuntament de València ens comprometem hui a la màxima lleialtat amb els ciutadans que ens han donat la seua confiança, i també amb qui no ens l’han donada; a treballar honestament en benefici de tots, i recolzar – com no podia ser d’una altra manera – a entitats que com NA JORDANA treballen per a unir festa i cultura, alegria i llibertat, des de fa tants anys.

El meu reconeixement per haver fet d’una falla un espai de democratització i irradiació cultural al vostre barri i a la nostra ciutat, i la meua absoluta gratitud per haver-me permés prendre hui la paraula davant vosaltres amb el mateix entusiasme amb què ho vaig fer quan vaig llegir els bells textos del Tirant Lo Blanc, aqueixa novel·la que ens remet a temps d’esplendor que volem evocar i reditar en un món ben diferent d’aquell, però que igualment requereix que els més nobles valors humans imperen en la societat valenciana.