JESÚS HUGUET (Secretari del Consell Valencià de Cultura)

1 d’octubre de 2016 – XVI Edició “Tirant de lletra”.

Seu Social de Na Jordana

Tirant lo Blanc és sens dubte la novel.la més transcendent de la literatura valenciana de tots els temps. És igualment referent de la societat valenciana que en el segle XV era capdavantera cultural i mercantil de la Corona d’Aragó i de tota la Península Ibèrica. Però més enllà del referent valencià el Tirant se’ns manifesta com una de les aportacions literàries internacionals decisives.

Mario Vargas Llosa, en els seus estudis sobre el Tirant i concretament en la seua Carta de Batalla per Tirant lo Blanc, la bateja com “novel·la riu”.

 

Un tipus de novel.la que va més enllà de la simple narració d’un fet o història per englobar múltiples vessants: de la gastronomia a les costums, de la religió a la vitalitat, de l’heroïcitat a l’astúcia, de la vida militar al comportament civil, de l’amor a l’erotisme, de la intimitat personal a l’eufòria col.lectiva, …… en definitiva, novel·la riu seria sinònim d’una proposta literària total, sinònim de proposta literària que intenta abastar tots els factors que influeixen sobre les persones.

 

Encara més, Vargas Llosa diu que el Tirant és la primera novel·la d’este tipus i d’alguna manera la predecessora de los obres de Shakespeare, Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, els novel·listes rusos (Dostoievski, Gogol, Tolstoi,….) , Joyce, Faulkner,……, Cervantes (de qui celebrem enguany el quart centenari del seu traspàs) ho va manifestar clarament quan va senyalar el Tirant com la novel.la més important del món en el seu gènere.(És este el mejor libro del mundo, proclamà).

 

Novel·les que pretenen l’obra absolta. Com diu el propi Vargas Llosa: “Martorell es el primero de esa estirpe de suplantadores de Dios que pretenden crear en sus novelas una realidad total”.

 

Joanot Martorell, conscientment o inconscient, va publicar un autèntic manual de la vida, obres, satisfaccions, desitjos, esperances, pensaments, tendències, voluntats i idees de les persones del seu temps (vida, obres, satisfaccions, desitjos, esperances, pensaments, tendències, voluntats i idees que no són molt diferents dels que podem tindre hui) i va mostrar-nos com la literatura pot ser el document més complet i profund del ser i sentir de la humanitat.

 

Quan Martorell ens narra les relacions quasi incestuoses entre l’Emperadriu i Hipòlit està expressant una forma de relacionar-se íntimament tan present en el segle XV com en el  XXI. Quan Tirant i Carmesina culminen el seu amor ens presenta una exposició tan actual al principi de la humanitat com als nostres temps.

 

També, però, episodis del Tirant com l’habilitat d’apoderar-se dels vaixells dels enemics (els turcs) no difereixen massa de les actituds contemporànies de les confrontacions bèl·liques presents.

 

Sobre tot, però, estem davant d’una narració en què les dones i els homes actuen, mengen, estimen, descansen, gaudeixen, es comporten com homes i dones reals. Ben bé ho va veure Cervantes quan en exaltar l’obra de Martorell diu que en esta les persones mengen, s’estimen, dormen, i a pesar de ser herois moren al llit d’un simple constipat. El Tirant, per tant, no poden jutjar-lo només com una gran obra literària sinó com una proposta de vida, de vida en tots els sentits. Una proposta que ens convida a tindre-la present en cada moment i valorar-la com un fet d’ampli abast cultural i social.

 

I, si em permeten, ací voldria destacar el paper de la Falla Na Jordana en la recepció i divulgació d’eixa proposta. El “Tirant de lletra”, i la corresponent lectura col·lectiva, van més enllà del simple recordatori d’una narració, per important que siga eixa narració. En portar cada any, en dates tan significatives com són les del 9 d’Octubre i la creació del Regne de València, la lectura continuada de la nostra novel·la cimera, acomboiada per moltes altres activitats, denota el protagonisme i activisme social i cultural d’una agrupació de valencianes i valencians conscients de quí són i que representen.

 

Però no ha d’estranyar-nos. He dit en alguna ocasió que Na Jordana és al món de les falles el que al de la narrativa valenciana ho és el Tirant.

Quan a penes tenia cinc o sis anys vaig conèixer les falles de València gràcies a la invitació que uns familiars, que vivien a Benimaclet, feren als meus pares. Amb l’afany i inconsciència infantil pretenia veure totes les falles possibles, però els meus familiars, assenyats i sabedors del tema, van decidir que el monument que concentrava tot el sentit del món faller era el de Na Jordana (encara encenent-se a la plaça que avui porta el nom d’un dels més insignes promotors de la nostra festa).

 

Em vaig quedar bocabadat no solament per l’artifici monumental i la matemàtica foguejada també pel sentiment que unes dones, uns homes i uns xiquets i xiquetes manifestaven. Des d’aquell dia, ja fa més de seixanta anys, Na Jordana és per mi un referent global del ser i sentir-se valencians.

 

Si el Tirant és més que una novel·la, Na Jordana és més, molt més, que la crema d’un monument faller. Tant en un cas com en l’altre la narració i la falla són els elements que enceten unes proposicions més ambicioses però que les derivacions propositives enriqueixen de manera notable el contingut primer.

 

Si en el Tirant hi ha propostes cíviques, en Na Jordana la invitació a la solidaritat i convivència és constant. Si la dura lluita de Tirant i companys contra els enemics té connotacions d’heroïcitat, la brega diària dels dirigents de Na Jordana no és menor (diria que en estos temps encara s’engrandeix). Si la bellesa és motor de l’estima en Tirant, ¿què més admirable que eixes falleres de casa nostra?. Tirant i companyia gràcies a l’enginy van aconseguir grans victòries, la inventiva de tantes accions (com teatre, exposicions, publicacions, betlems, firetes, etc…) en Na Jordana proclamen una intel·ligència i habilitat tan rellevant com profitosa. L’abast cultural de les celebracions tirantianes de Na Jordana (des del “Tirant d’esport”, el de sona, de moda, a escena, el Tirant a les golfes o el de festa) no solament han tingut una acceptació social tan subratllada per fer referència a la novel·la sinó per la transcendència que assoleixen més enllà de la festivitat de sant Josep.

 

En el convit a la lectura del Tirant d’enguany , a l’apartat del per què una lectura col.lectiva, hi ha una explicació que em sembla essencial: Llegir el Tirant davant una col·lectivitat no només suposa contribuir a la difusió de l’obra cabdal de les nostres lletres, sinó que ofereix la possibilitat tant a lectors com a oients de sentir-se part d’un mateix poble en reivindicar per mitjà de la lectura del seu llibre més emblemàtic un patrimoni, uns sentiments i uns trets diferenciadors comuns tan distintiius com són la llengua i cultura.

 

No som res si no som poble, diu el poeta; i Na Jordana ens convida a ser poble i poble decidit i esperançat amb la lectura del Tirant. Aprofitem-ho.

 

Moltes gràcies.