Adaptació del Tirant lo Blanc, d’Antoni Ros Marvà (1979)
El primer dels cartells recrea l’estil d’un ex libris amb una línea que recorda les miniatures pròpies de les primeres obres impreses a occident, que començaren a desenvolupar-se a la pròpia època de Martorell com a perfecta representació idealitzada del bon cavaller cristià que el propi Tirant representa.
Butragueño traça novament per a aquesta edició un dibuix marcat pel seu academicisme, només amb grafit i que l’apropa a la idealització del còmic clàssic dedicat al món medieval, També recrea la traceria de regust mudèjar que emmarca el títol de la proposta.
Aquesta proposta correspon a la primera etapa de Pla, vinculada a la seua trajectòria en la il·lustració vinculada als llibres infantils amb un grapat de personatges inspirats en el Tirant d’un marcar regust caricaturesc, de línies i colors plans i amb els contrastos habituals de les fisonomies.
En aquesta segona proposta, Pla ja mostra el que va ser el seu estil, amb tractament digital, propi dels seus dissenys per a falles i amb una gama de color suaus i crema i ús de diferents textures i ombrejats barrejats amb decoracions més o menys complexes als teixits. Aquesta visió idealitzada i estilitzada d’en Tirant està treta del disseny de la falla que Pla va realitzar per a Na Jordana aquell mateix exercici 2003/2004: Tirant de festa materialitzada per Latorre i Sanz.
Tirant i Carmesina recreats pel dibuixant Sento Llobell reprenent les característiques de la Línia Clara Valenciana que va marcar la renovació il·lustradora en aquests formats durant els anys 80: figures perfilades en negre, estilització i simplificació dels trets, colors plans i simples i una gran expressivitat. Com a fons la recreació gràfica d’una peça de taulelleria valenciana.
Aquesta imatge realitzada per Ramón ha esdevingut la icona present en la resta d’edicions del “Tirant de lletra” gràcies a les possibilitat de ser adaptada a d’altres formats i marcada pel seu estil criptogràfic, únicament amb dos tintes i jugant amb les tipografies en la T de Tirant que defineix el rostre del personatge. Característiques totes de la posterior carrera de Ramón.
Es va reprendre el disseny d’Iban Ramón, en aquest cas el detall del cap amplificat i igualment amb dos tintes en tota la composició.
Vam comptar novament amb la icona dissenyada per Ramón amb la seua simplificació però amb l’afegit texturitzat a l’interior del cos del cavall que, inspirat en una obra de Gustav Klimt, representa igualment al cavaller Tirant.
Aquest any, les textures, els daurats i l’esperit simbolista de Gustav Klimt es traslladen a la figura del nostre heroi literari amb una imatge de forta empremta modernista.
En aquesta edició, va ser l’artista fallera Marisa Falcó –Fet d’Encàrrec amb Paco Pellicer- tan vinculada a les falles infantils de Na Jordana, l’encarregada de la imatge del Tirant optant per una visió infantil del personatge de Martorell, amb un disseny senzill de colors plans en la que un xiquet o xiqueta en armadura recrea les seues aventures.
Novament Llobell tirant de línia negra i discret ombrejat que ret homenatge, alhora, a la icònica “T” al rostre dissenyada per Ramón Pla uns anys abans. Una sort de “metatirant” amb el personatge llegint les seues pròpies aventures tot aprofitant el caràcter icònic de la nostra marca cultural.
Joan S. Blanch, igualment vinculat als nostres projectes infantils en la darrera dècada, utilitza tintes planes i un caràcter pictogràfic per mostrar una mena de bufó medieval que convida a la lectura amb l’expressió maliciosa de molts dels seus ninots.
Amb el patró de les il·lustracions infantils i sense la simplificació absoluta de l’edició anterior, novament Blanch recrea un Tirant infantil –o un lector infantil del Tirant- vinculat igualment al projecte del 2012 per a la nostra comissió: “No és per casualitat”.
Amb el seu disseny habitual dels acudits gràfics que publica a la premsa diària, trobem a Tirant amb eixa línia senzilla i irregular en un personatge amb un gran nas. Aquesta versió de Tirant presidiria la falla de 2014 dissenyada per Ortifus i realitzada per Latorre i Sanz a Na Jordana: Tirant lo Banc, com a reguitzell d’acudits gràfics duts a les 3 dimensions.
L’estilització, la marcada línea i el gust amb les textures de Corredera ens van dur un cavaller Tirant futurístic, espectral i certament apocalíptic, igualment vinculat a la gran figura de l’astrobiòleg del projecte que dissenyaria per al 2015: Altres formes de vida, altres formes de ser duta a terme pel taller de Latorre i Sanz.
Per a aquesta edició vam comptar amb la signatura del pintor i il·lustrador Manolo Boix, amb el seu primfilat realisme màgic i oníric; caracteritzat pel detallisme i les veladures de suaus tonalitats. Una imatge que pertany a la sèrie de imatges que va realitzar per a una de les edicions més celebrades de l’obra de Martorell.
La vivacitat de colors, la frontalitat, les formes retallades i simples sobre fons neutre a la manera de collage, marquen l’estil de Forés en la imatges d’aquesta edició recreant l’armadura d’un cavaller medieval com a icona atemporal dels valors de la nostra més universal novel·la.
Forés va ser també l’encarregat de realitzar la imatge del I Aplec “Tirant de Xirimita i Tabal” en què, seguint el mateix estil de colors plans i figures retallades, mostra els dos instruments propis de la nostra tradició musical popular.
El veterà artista faller i dibuixant Lorenzo ens mostra el seu estil clàssic de cartellista, amb figures rotundes, colors plans i perfils ben definits. Una imatge molt pròxima als cartells que, des de fa molts anys, realitza per a la fira del llibre de segona mà i ocasió a València. Ací trobem una dama medieval –vinculada a la perspectiva de gènere que aquell anys vam fomentar a la lectura del Tirant– immersa en la lectura de la novel·la.
Novament Forés va optar per les formes retallades dels nostres instruments tradicionals sobre un fons blanc i sense perfils per al II Aplec “Tirant de Xirimita i Tabal”.
L’autor, destacat dissenyador, guionista i artista de falles i fogueres, a partir de la fusió de dos palmells de mans entrecreuats de tintes planes i colors primaris genera la sil·lueta d’un colom en la tinta binària que resulta de la combinació d’aquells com a símbol d’una llibertat que se n’escapolix d’un grilló. El cartell anunciava una activitat d’extensió associada a la lectura col·lectiva d’aquell any consistent en un recital coral i poètic i alhora connectava directament amb el lema del cadafal de Na Jordana de 2018, dissenyat també per Gallego i executat per Antoni Pérez.
Sobre una T, l’estil de Vicent Ramón Pascual amb la seua simplificació d’elements, marcada línia negra, estilització de formes i degradació de colors es posa al servei del vigorós cavaller Tirant que duu el propi llibre com a arma.
El cartell del III Aplec va estat signat novament per Martín Forés, amb les formes del tabal i dolçaina retallades sobre un fons blanc però amb la varietat d’un ombrejat al major nombre de colors que dóna forma als instruments.
El dissenyador i influencer Javier Valiente va optar per retre homenatge de regust pop propi de la cartelleria de la Companyia La Cubana, amb elements al·lusius al Tirant (la pròpia T, l’espasa) retallats sobre un fons neutre i, especialment, amb uns colors àcids i contrastats.
Per a aquest any, Mestre va optar per una recreació tipogràfica amb dos tintes de la primera pàgina de l’edició impresa de “Tirant lo Blanc” de 1490. La lletra és la protagonista així com la producció de la impremta, invenció del segle XV i gràcies a la qual la nostra novel·la va gaudir d’una àmplia difusió a la cultura occidental que trobaria el seu ressò, fins i tot, en figures com Cervantes i Shakespeare.
Per a aquest any, Mestre va optar per una recreació tipogràfica amb dos tintes de la primera pàgina de l’edició impresa de “Tirant lo Blanc” de 1490. La lletra és la protagonista així com la producció de la impremta, invenció del segle XV i gràcies a la qual la nostra novel·la va gaudir d’una àmplia difusió a la cultura occidental que trobaria el seu ressò, fins i tot, en figures com Cervantes i Shakespeare.
Forés va optar per una altra variació de les siluetes del tabal i la dolçaina i els seus elements bàsics retallats sobre fons neutre per a la IV edició de l’Aplec “Tirant de Xirimita i Tabal”.
Una nova variació de Forés amb les siluetes del tabal i la dolçaina i els seus elements bàsics retallats sobre fons neutre i disposats harmònicament en singular composició.
A partir de 20 línies en fuga, una per cadascuna de les edicions del “Tirant de lletra, el dissenyador gràfic i multimèdia Javier Valiente genera una “T” a manera d’inicial o de lletra capitular del llibre que anualment és objecte de lectura en Na Jordana en una composició tan dinàmica com neta.
Alejandro Lagarda i Vicent Borrego